La vida i els seus dies

L’altre dia vaig llegir que com vivíem la nostra vida era un reflex de com vivíem els nostres dies. No estava escrit ben bé així, sinó d’una manera més bonica i elegant, però la idea era aquesta. I és curiós, perquè és molt lògica aquesta deducció, doncs sovint passa que la totalitat és la suma de les parts, però la veritat és que no m’hi havia parat mai a pensar.
Ens capfiquem en que la nostra vida sigui plena i tingui sentit, però ho deixem en mans de Déus desconeguts, i ens oblidem que hi ha coses que són tangibles i que estan a les nostres mans, com fer que el present valgui la pena. Que cada dia sigui com una petita vida viscuda.
Em fa respecte la idea de que un dia, gran i sense poder-me bellugar massa, senti la tristesa d’una vida insuficient. Insuficient més per la meva actitud envers d’ella que no pas per les coses que hi hagin passat. Al cap i a la fi, les coses no deixen de ser atzar i loteria però l’impuls per a que aquestes succeeixin, em temo que té més a veure amb mi que amb les lleis universals de la probabilitat.

Kireei, cosas bellas | Página 4

Foto extreta d’Internet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s