Sobre la mort

Canviarà tot. Mudaran deu mil vegades els arbres. I migraran deu mil vegades més les orenetes. I les cigonyes. Ens sobraran les absències. Els records. Ens sobraran els records. Només voldrem repetir infinites vegades allò que ens feia riure tant, però repetir-ho de veritat. No a través del record sinó compartint de nou l’espai i el temps. L’aire. El cel. Tocar-ho. Sentir-ho. Tocar-te. Sentir-te. I no podrem fer-ho. Perquè l’essència de la vida és anar cap endavant. Perquè l’únic sentit de la vida és anar cap endavant. Com les bicicletes. Com els avions. Com els ocells. Has vist mai un ocell volar cap enrere? Jo no, i tu, ja hauràs marxat. Marxat de no tornar. De no poder-te veure més. D’esdevenir maleïda absència, maleït record. I ho hauràs fet amb calma i serenitat. Sense fredor ni distància. Entranyablement. Com demanen els grans finals. Sempre he odiat els finals que imposa el temps i no tu o jo.

Cottonwood gigante en invierno fotografía blanco y por keithdotson

Foto extreta d’Internet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s