Re-ubicar

L’avió em va tornar de Colòmbia i així vaig poder continuar vivint. Visitant els llocs i notant que el temps era gairebé el mateix i que les coses no havien canviat massa. Vaig seguir caminant els mateixos carrers, anant a dormir a la mateixa hora i estimant les mateixes coses. Intentant que res sonés viciat i fent com si mai hagués sortit de casa. Com si el carrer tan sols fos ficció i tot allò viscut, imaginari.

Si no hagués anat a Colòmbia no sabria el què és tornar. Tornar de totes les coses, de les persones. De les inèrcies i de les pors. Tornar a estimar el munt de coses que no estimava. No sabria què és tampoc aixecar-me un matí i veure que els núvols també tornen, carregats de pluja i fertilitat. D’idees i de vida.

Sembla mentida com reubica tornar als llocs coneguts i deixar que, de la resta, se n’encarregui el temps.

mod

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s