Tu entraràs a la cuina i em diràs que vens de l’hort i que no et pregunti més com van les mongetes perquè les mongetes, si les tens, és per tenir-hi algo plantat i perquè la Ramona deixi de posar el nas on no li toca. T’asseuràs al balencí i jo, optimista, pensaré que si … Sigue leyendo Ser cendra
Re-ubicar
L'avió em va tornar de Colòmbia i així vaig poder continuar vivint. Visitant els llocs i notant que el temps era gairebé el mateix i que les coses no havien canviat massa. Vaig seguir caminant els mateixos carrers, anant a dormir a la mateixa hora i estimant les mateixes coses. Intentant que res sonés viciat … Sigue leyendo Re-ubicar
Terrat de plantes
Tenir un gos i un cotxe petit amb darrere pels trastos. I viure prop del bosc. I voler-ho, tot i estar sola, però preferir-ho compartit. I omplir el terrat de plantes, i si no hi ha terrat, posar-les dins del pis i no penjar cortines. Gaudir de la pausa que permet pensar. I poder veure el mar … Sigue leyendo Terrat de plantes
Infinitiu
Fer-te propòsits i veure com, mica en mica, els vas complint. Estimar. Estimar-te. Cuidar-te. Menjar bé. Dormir bé. Sentir que la vida et pertany i que pots ser allò que vulguis ser. Saber-te imprescindible i voler-te íntegra, serena. Feliç. Plena de projectes i de ganes de viure, de canviar, de reinventar-te constantment. D'esdevenir ocell i … Sigue leyendo Infinitiu
Adéu
La dolça Sweet. La banyera amb aigua de pluja, i pols, i pol·len, i aranyes, i branques de vímet. L’olivera, que fa uns dies estava convençuda que estava mal podada. I avui, com gairebé tot, dubto. El piló de llenya amuntegada i a l’intempèrie. Plena de pluja, plena de rosada, d’humitat. De petjades invisibles de … Sigue leyendo Adéu
Sobre la mort
Canviarà tot. Mudaran deu mil vegades els arbres. I migraran deu mil vegades més les orenetes. I les cigonyes. Ens sobraran les absències. Els records. Ens sobraran els records. Només voldrem repetir infinites vegades allò que ens feia riure tant, però repetir-ho de veritat. No a través del record sinó compartint de nou l’espai i … Sigue leyendo Sobre la mort
La vida i els seus dies
L’altre dia vaig llegir que com vivíem la nostra vida era un reflex de com vivíem els nostres dies. No estava escrit ben bé així, sinó d’una manera més bonica i elegant, però la idea era aquesta. I és curiós, perquè és molt lògica aquesta deducció, doncs sovint passa que la totalitat és la suma … Sigue leyendo La vida i els seus dies
Sembrar les llavors i escampar-les pel sòl
Cal ser conscients que tenim un espai de temps minúscul per a sentir la pluja, estimar el vent, notar la calma, valorar la pausa. Embrutar-nos els peus, olorar els pins, menjar-nos el cel, entendre els mots. Escoltar els corbs, reconèixer la sort, dibuixar els núvols, escriure el dia. Acaronar el mar, recollir les flors, sembrar … Sigue leyendo Sembrar les llavors i escampar-les pel sòl
No ho sé
No sé com sense paraules, ni abraçades, ni petons, ni carícies, ni mirades de complicitat, ni mans agafades ben fort aquests arbres em poden donar tant.
Temps efímer
Del dia a la nit. Del Sol a la Lluna. Del gel a l'aigua en moviment graciós. I fins i tot al gas volàtil, caòtic, dispers. De la pluja al riu, i del riu al mar, i del mar a la pluja. Bastantes vegades. De la fulla verda i turgent disposada estratègicament sobre l’arbre a … Sigue leyendo Temps efímer
La senzillesa del món 